L’origen de l’aigua Pineo: especial per una raó
Pineo brolla prop d’Estamariu, als Pirineus
Les fonts de Pineo es coneixen ja des de l’any 852. En donen testimoni unes ruïnes properes que antigament van ser un monestir. Les fonts de Pineo es troben en un entorn de naturalesa verge, a la serralada dels Pirineus, prop d’Andorra. Un niu de l’au trencalòs, una espècie de voltor, protegeix aquestes fonts.
La seva muntanya ha estat considerada sagrada des de ben antic. Fa entre 1.000 i 1.050 metres d’altitud, molt per sobre de la línia de contaminació industrial, i està envoltada d’una àrea natural protegida. El procés d’omplir les ampolles es realitza a 550 metres d’altitud.
Prop de la font, a uns 10-15 quilòmetres de distància, però en una altra muntanya, es troba el petit poble d’Estamariu que en 2015 tenia només 120 habitants.
Aigua. Naturalesa pura. Directament de la deu
L’aigua Pineo prové de les profunditats de la muntanya Beneidó. Amb més de 1.500 metres d’altitud, Benidó va ser considerada en l’antiguitat una muntanya sagrada. Pertany al municipi d’Estamariu.
Les fonts de Pineo tenen una capacitat mitjana de 25.000 litres per hora. La seva aigua no és bombada sinó que brolla de forma natural de la terra. L’aigua no envasada va a parar al riu Segre on flueix al llarg de 261 quilòmetres.
L’aigua Pineo prové d’un aqüífer, el torrent de la Quera. Es tracta d’un dipòsit natural d’aigua subterrània. La capa inferior té un diàmetre d’entre 7,5 i 10 km2 i per damunt una hi ha una zona saturada de 150 metres.
El Monasteri de Sant Vicenç de Pinsent
Des de ben antic, els llocs on l’aigua brolla de forma natural a la superfície han estat considerats ‘sagrats’. Sovint, s’hi van construir santuaris, banys o van esdevenir centres de peregrinació. Aquest també és el cas de la muntanya ‘sagrada’ on es troben les fonts de Pineo. A només 100 metres, hi ha les ruïnes d’un antic monestir arrecerades sota una balma. Són les restes de l’antic Monestir de Sant Vicenç de Pinsent.
Algunes fonts històriques es refereixen aquí a Sant Andreu de la Quera. El terme la Quera podria ser traduït en aquest cas com ‘la sequera’. Hi ha plans hidrològics que esmenten les fonts de la Quera per obtenir-ne aigua. Aquestes fonts, durant el procés per ser reconegudes com a deu d’aigua mineral natural, van rebre el nom de ‘Pineo’.
El petit monestir data de l’any 852. La seva església va ser restaurada el 967 pel bisbe d’Urgell, Guiseu II. El recinte va ser originàriament una abadia d’estil romànic de la qual amb prou feines queden unes ruïnes. Una memòria. Un passat.
L’àrea natural que envolta Pineo
Moltes aigües minerals famoses han convertit la seva font natural en una indústria. Pineo, però, vol mantenir la producció a petita escala per respectar el medi ambient. La seva deu es troba en una zona natural verge, enmig dels Pirineus catalans. L’aigua brolla a una altura de 1.100 d’altitud. Allà mateix és embotellada. A l’àrea circumdant, en un radi d’entre 15 i 20 quilòmetres, no hi ha cap activitat industrial, ja que es tracta de parc natural protegit. Aquesta puresa ha portat al trencalòs, una au força amenaçada, a fer aquí el seu niu.
El trencalòs fa el niu al costat de Pineo
Ben a prop de Pineo, el trencalòs, una au en greu perill d’extinció, ha fet el seu niu. És una espècie de voltor que apareix a la llista vermella de la IUCN (la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). Es calcula que a tot el món amb prou feines en queden 4.000.
El trencalòs de Pineo ha fet el seu niu en un forat d’un tallat de roca. Els indis americans consideren aquest voltor vermell com un missatger que protegeix, vigila, desperta i purifica. Aquest és precisament el seu valor simbòlic al costat de les fonts de Pineo.
El trencalòs és un ocell sedentari, viu tota la vida al mateix niu que construeix en alçàries que van dels 300 als 4.500 metres. A l’àrea de Pineo ha fet el seu niu a 1.300 metres d’altitud, 200 metres per sobre de la nostra font.
El trencalòs és una au magnífica. Té una envergadura de 2,5 metres i un cos entre vermellós i daurat. Aquest color prové de la terra on habita, que és vermella i rica en ferro.
La font artesiana de Pineo
L’aigua brolla de forma natural en les fonts de Pineo, empesa per la pressió hidràulica d’una conca subterrània. Aquesta es forma a partir de diversos aqüífers. Els aqüífers són capes subterrànies saturades d’aigua confinades entre dues capes de roca impermeable. Així l’aigua d’un terreny més alt pot exercir pressió sobre l’aigua situada en un nivell més baix empenyent-la cap a la superfície. D’aquesta forma, l’aigua brolla espontàniament de la terra. La nostra font en la superfície constitueix un pou artesià natural.
- Capa permeable
- Aqüífer = agua en una capa subterrània saturada
- Capa impermeable
- Cim de la muntanya Beneidó
- Ruïnes del Monasteri de Sant Vicenç de Pinsent
- Fonts de Pineo
- Rierons de recollida
- Línia d’envasament de Pineo
- El riu Segre